LA CANÇON DE LA SETMANA

 

Aquesta pagina es dedicada primièr als cantaires del COCUT.
I pausam cada setmana (?) una cançon que serà trabalhada diluns de sèr.

 

 

Los cocuts

Dus cocuts que nautres sèm a la velhada,
Se sautam ne vendrà n’autre a l’assemblada,
Sauta, cocut, sauta, benlhèu ne’n vendrà ‘n autre
Òu cocut, darrèr vengut, vai-te’n cúlher, vai-te’n cúlher,
Òu cocut, darrèr vengut, vai-te’n cúlher au cunh dau huèc !

Adishatz donc lo grand cocut,
A la bona ora qu’ètz vengut,
Ventre curat e nas agut,
Tira, compair’, tira
Lo grand cornat qu’arriba
Tant am tirat e arretirat
Lo grand cornat qu’es arribat !

 

Tres cocuts…
Quate cocuts…
Cinc cocuts…
Sèish cocuts…


Una dança d’òmes

Aquela cançon ven de la Lana, e, çò sembla, del païs de « parlar negre ». Es estada escricha de cap, una sovenença de disc vièlh de las annadas 1970. Las paraulas an benlèu un pauc patit d’aquela sèrva longua tan coma del viatge linguïstic del gascon al lengadocian… Que los puristes perdonen…

Es una dança d’òmes, estent las paraulas. La coregrafia – coma se ditz- n’es gaire assegurada.

Pel primièr temps, los « cocuts » reconeguts e associats fan una mena de ronda o un « saut »( 3 vèrses), puèi mandan lo darrièr arribat ne cercar un de mai demèst lo « public » qu’es acampat al torn del fòc.

La segonda part es un « salut e lausenjas » al novèl vengut dins la societat dels cocuts, e sembla se cantar sens dançar, en dobrir la cadena dels dançaires.

E torna lo primièr temps amb per sola diferéncia que i a un cocut de mai.

La cançon pòt èsser sens fin…

E pòt far una bona debuta « dançada »per far venir sus scena los collègas del COCUT a la debuta d’una canta.

Per la musica, la primièra part es plan ritmada, per marcar lo pas de la dança e lo moment del saut.

Le segonda, al revèrs, es mai ligada e lirica, e pòt prene la forma (los 3 primièrs vèrses) d’una pluèja de compliments, al moment que lo novèl cocut es estat causit.

La fin (« tira, compair’ tira ») es adreçada al cocut cargat de lo menar a la ronda, per l’encoratjar e l’ajudar a trigossar un òme que se vòl pas reconéisser cocut.